Abellaires Empordanesos

Una empresa apícola situada a Garriguella, que es dedica a la producció, envasat i comercialització de mel i pol·len. A més, des de fa uns anys, són productors de mel ecològica certificada.

Les abelles, juntament amb altres agents pol·linitzadors, són imprescindibles pel bon funcionament de l’ecosistema. La mel és un aliment sa, nutritiu i saludable. A més s’han descobert més de 180 substàncies diferents que poden ajudar al benestar de l’organisme. És l’aliment dolç més antic consumit per l’ésser humà.

Parlem amb Marc Arumí, soci d'Abellaires Empordanesos i responsable de la gestió dels ruscs i de les explotacions apícoles de l'empresa.

Quan va començar a interessar-li el món de l'apicultura?

Va ser cap a l'any 2011 i una mica per casualitat. Arran que en aquell temps la meva antiga feina com a transportista es veia una mica minvada, vaig començar a ajudar al meu sogre en temes de la vinya i de l'apicultura. La vinya no em va interessar gaire, però l'apicultura em va enganxar des del primer moment. Vaig començar a aprendre amb el meu sogre, que va ser el meu mestre, i després vaig aprofundir aquesta matèria amb altres professors i en cursos d'apicultura. Em vaig decantar per la branca ecològica, i a partir d'aquí, ja no ho he deixat per res i s'ha convertit en el meu treball diari.

De cara a l'hivern, també fan les visitis als seus apiaris?

Amb la baixada de temperatures és més arriscat obrir les arnes, ja que les abelles no estan tan actives. Per tant, les hem suspès. Però estem planificant per una obertura immediata, unes visites exprés que lamentablement no inclouran el vestir-se d'apicultors i acostar-se als ruscos. Seran visites al nostre local amb un tast de mel i amb una explicació de com treballen les abelles i, s'observaran a distància els ruscos que tenim al costat de la botiga. Visites d'una hora de durada i a un preu més econòmic de les de la visita als apiaris.

Els principals enemics de les abelles?

N'hi ha molts, però tres són molt remarcables, i cada cop més. El primer és el canvi climàtic que les afecta de ple. El segon la varroa, un àcar ectoparàsit que va començar a aparèixer als anys 80, i del qual n'hem de tenir molta cura per tractar-les, sigui ecològicament o convencionalment, a fi que no proliferi, doncs pot arribar a exterminar ruscos sencers. I el tercer la vespa asiàtica, que cada any que passa està més instal·lada i adaptada per complet a tots els climes de Catalunya i, provoca més baixes. Quan fa més mal, és en aquesta època de la tardor i per tant, una collita que tot i no ser tan important com la de la primavera, antigament sempre fèiem ara, en aquesta època, se'ns ha anat en orris.

Com es comuniquen i com saben què tenen que fer cadascuna?

Tenen diferents maneres de comunicació. Per exemple, la reina utilitza unes feromones pròpies que serveixen perquè tot el rusc sàpiga en quin lloc es troba, si és dins o és fora, o si està en procés de posada d'ous o si està completament fecundada. Una altra manera de comunicar-se dins del rusc és a través de moviments en forma de dansa i moviments repetitiu de les ales que utilitzen per notificar i geolocalitzar coses de fora del rusc, com on hi ha una font de nèctar, o si ha un perill i on és. També fan diferents sons, que es poden sentir quan obrim el rusc. El soroll s'intensifica quan s'aperceben de la nostra proximitat, o la d'ltres intrusos.

Les tasques de cadascuna de les abelles venen donades pel seu instint natural. i amb el pas del temps, aquestes feines canvien. Les primeres obreres que neixen fan de nodridores de les abelles petites, i quan són una mica més adultes fan feines de neteja del rusc. L'última fase de la seva vida la fan fora del rusc per anar a buscar nèctar i pol·len i portar-lo al rusc. Són activitats de més risc, i per això les fan les més adultes.

Com crien les abelles i a quina temperatura mantenen el niu?

L'abella reina és l'única que té la capacitat de pondre ous fecundats que resultaran abelles obreres. I aquest procés ho determinen les flors. És a dir, a l'hivern amb poca flor no fa una parada completa de posada d'ous, però gairebé. I amb l'arribada de la primavera i de la floració, l'acció de pondre ous s'activa. Les obreres li demanen més ous perqué necessiten més obreres. Han de sortir a buscar nèctar i pol·len.

Pel que fa a la conservació de les cries és molt específica. Ha de mantenir-se una temperatura entre 34 i 36 graus centígrads i una humitat del 80%, que elles mateixes regulen. A la primavera i a l'estiu no hi ha problema, i si és necessari ventilen si la temperatura puja. Però a l'hivern per arribar a tenir aquest grau d'escalfor, fan una pinya al voltant de la cria.

Es parla molt del perill de la desaparició de les abelles. Què hi ha de cert sobre aquest tema?

És una realitat. El canvi climàtic ens està afectant molt i sobretot a les abelles. Del nombre de morts cícliques que tenen les abelles, jo diria que un 20% és degut al canvi climàtic. Les temperatures tan altes com les d'aquest estiu i la manca d'aigua que condueix a una manca de flor, i a una manca d'aliment per a elles, afecten i molt a les abelles. Elles són un indicatiu clar de com està l'ecosistema, i un nombre alt de mortaldat d'abelles és una afectació directa als humans.

A l'hivern com s'alimenten les abelles?

Els apicultors quan fem la recollida de la mel sempre deixem reserves de mel dins el rusc. Depenent de la seva grandària, entre 10 i 20 quilos. Però amb tot i això, quin problema hi ha? Doncs com que els estius són tan llargs, en arribar al final de l'estació estival, aquesta mel l'han consumit tota. Llavors hem hagut de fer una cosa que era del tot impensable pels nostres avis: alimentar a les abelles fins que arribi la primavera i es puguin sustentar per elles mateixes amb el nèctar de les flors.

Quin procés ha de fer l'apicultor quan emmalalteixen les abelles?

L'apicultura, en ser un sector molt petit, davant d'algunes malalties disposem de menys recursos que altres sectors ramaders. Nosaltres treballem amb tractaments preventius amb la finalitat de què no arribin a patir la malaltia. És a dir, si volem evitar malalties intestinals, els hi donem complements naturals a base d'algues marines i altres recursos naturals. Lamentablement quan hi ha una malaltia vírica, ens veiem obligats a portar a terme l'eutanàsia. Sacrificar el rusc perquè ja està condemnat a no sobreviure. A més, en ser vírica, contagiarien els altres ruscos de l'apiari. Afortunadament la malaltia bacteriana que afecta les larves d'abelles, que es coneix amb el nom de loque o cria podrida, cada cop n'hi ha menys gràcies als tractaments preventius.

Quins tipus diferents de mel venen a la botiga?

Durant l'any podem arribar a tenir fins a 14 mels de tipus diferents. Hem de tenir en compte que hi ha produccions molt petites que només les tenim temporalment, com la mel d'arboç, que justament ara, és la que s'està produint. Altres espècimens serien la mel d'eucaliptus, la de castanyer, la de lavanda, la de les Alberes, que li diem la mel local, i al dir local volem dir de Garriguella i municipis del voltant. És una mel que també se la coneix com mel de cap d'ase. També tenim mel de taronger i llimoner que són d'apicultors col·legues de la banda de Tarragona.

Tenen molta demanda de mel ecològica?

De client local no en tenim gaire, clients de Barcelona sí que ens en compren força, però sobretot és el client francès el que ens en demana molta. A França, no només és la mel ecològica, sinó que és tot el producte ecològic del que són molt fidels.

Com funciona la mecànica per comprar directament a botiga online?

Quan s'entra a la nostra web abellaires.com, es veu una pestanya que diu botiga online. I des d'allà es pot accedir a tots els productes que disposem. Hi ha productes estacionals que com he dit abans no tenim durant tot l'any. Cal clicar el producte que es vol comprar i la quantitat. Si la compra és superior a 35 euros, les despeses d'enviament a domicili són gratuïtes, i en un parell de dies arriba a casa del client.

I per acabar, tenen algun ajut per destinar a la millora de la producció i la comercialització?

Sí. Hi ha fons europeus que els gestiona la Generalitat, els quals ens subvencionen tant per comercialització, com per pol·linització, ja que, principalment pel canvi climàtic, produir mel no és fàcil econòmicament parlant. Són ajuts ben rebuts.