Museu del Castell de Peralada


Bona part de les col·leccions d’accés públic s’exhibeixen al Museu del Castell, instal·lat en el convent del Carme. Aquest fou el segon convent que els frares carmelites calçats varen tenir a Peralada. “El Carme Vell” estava situat en un lloc indeterminat, a uns cent metres cap a l’est de la població.

 

L’actual convent es construí a partir de mitjans del segle XIV, en un solar annex al segon recinte de la muralla, de cap al 1300, que els Comtes de Peralada havien cedit als frares. Aquest convent comunicava amb el barri jueu (“call”) i en certa manera el regulava, ja que l’obertura de la porta del call es realitzava a partir del toc del campanar carmelita i, a més, una sortida –per la portalada- del call a l’exterior de la muralla era annexa al convent, des d’on es controlaria el tancament nocturn.

 

El monestir carmelita fou afectat per la desamortització de Mendizábal (1834-1835); poc després, els Comtes de Peralada van recuperar la propietat fent valdre una clàusula de reversió especificada en la donació i l’incorporaren al castell, construint un pont neoclàssic sobre la carretera i deixant així unides en una sola les dues propietats.

 

L’arquitectura del convent del Carme respon fonamentalment a dos períodes. El primer és l’original de la construcció, de mitjans i segona meitat del segle XIV. L’altre és de finals del segle XIX, moment en què els darrers Comtes de Peralada el convertiren en una escola per a nens (les aules estaven situades en el que avui és el museu del vidre) i biblioteca. L’acció dels comtes fou dràstica: destruïren totes les edificacions no originals, fruit de les reformes barroques que els frares havien fet mentre ocuparen el convent, i construïren de nou un edifici uniforme de referència gòtica.

Descobreix amb la revista Mira'm el millor de l'Empordà.


Mira'm

Contacte

C/Unió 2- 17780 Garriguella
Atenció al Client 615 370 187

Segueix-nos