El Pelador de suro, un ofici ancestral.

Els taps de suro de les ampolles de vi i de cava, i les pissarretes per clavar-hi notes, tenen el seu origen en l’operació que s’anomena la lleva de suro, treball que cal fer per extreure l’escorça suberosa de l’alzina surera. Una escorça que es caracteritza per ser grisenca, gruixuda i rugosa.

Les suredes de l’Empordà, com que creixen a prop del mar i els hi toca la tramuntana tenen fama de fer un suro de més qualitat, en ser d’un suro més compacte.
Pelar o llevar suro consisteix a extreure’l de les alzines sureres. El suro, es pela amb l’ajuda d’una destral, s’hi fan uns talls verticals, després es fa el coll o corona que està sobre una alçada entre 1.50 i 2 metres, i a poc a poc es va fent palanca per anar fent saltar el suro. Un cop pelat, l’arbre rep un tractament per tal d’assegurar-ne la supervivència i explotació posterior. 
La primera extracció que es fa de l’alzina surera és el pelagrí, allò amb el que es decoren els pessebres. La segona lleva aleshores, ja és suro, aquest suro primer es diu matxot o seconder, encara no apte per a la fabricació dels taps naturals per la seva feblesa. A partir de la tercera extracció, el suro és de millor qualitat i ja es pot utilitzar per fabricar taps. El suro es pela entre principis de juny i la primera quinzena de  setembre, sempre i quan les condicions climatològiques ho permetin.
La vida productiva de l’alzina surera és d’uns 250 anys: la qual cosa es tradueix en unes 20 peles, un procés llarg que no comença fins que l’arbre arriba als 35-40 anys, ja que es tracta d’una espècie de creixement lent. En aquesta primera pela s’extreu el suro anomenat “pelagrí”, que només s’usa per fer panells aïllants o granulat per aglomerat entre d’altres. A partir de la tercera pela ja té entre 55 i 60 anys, i és quan s’obté el suro de qualitat que es pot transformar en taps.
Per extreure la pela de l’arbre cal tenir destresa, la qual només s’aconsegueix amb l’experiència d’anys.
Per saber-ne més coses de l’ofici de pelador de suro, parlem amb Francisco Antúnez, propietari de l’empresa Llenyes González – Batlle, ubicada a Maçanet de Cabrenys,

Quina tècnica fa servir per dur a terme la pela del suro?
Sota uns mateixos criteris, cadascú té la seva forma de llevar, l’important és a l’hora de realitzar la feina no fer malbé la capa interior o la capa mare, que és la que fa que es torni a regenerar el suro.
Quina època és la millor per fer-ho, i per què no en altres mesos? 
L’època és a l’estiu, entre mitjans de maig i finals d’agost i principis de setembre, sempre i quan el clima ho permeti. Dins d’aquest període és quan la saba de les plantes puja i comença a fer les fulles noves, és llavors quan l’aigua està circulant pel tronc i fa que es pugui separar el suro del tronc principal. La resta de l’any, amb el fred no és pot desenganxar el suro. L’alzina surera viu bàsicament en un clima mediterrani, llavors és un arbre que vol calor amb humitat durant tot l’any.

Quan acaba la temporada?
La temporada acostuma acabar, o bé quan la finca ja no hi queden suros per fer la lleva o com en alguns casos, la calor fa que les plantes no tinguin l’aigua que necessiten i el suro no es pugui separar.
De quantes persones es compon la colla de peladors?
La nostra colla està composada entre 15 i 20 persones, totes elles qualificades per a poder realitzar aquesta tasca tan important.

Extreuen suro d’altres països?
Tot i que hi ha suro al voltant de tot el mediterrani, la nostra àrea és bàsicament, Catalunya, França i italià.

Un cop l’arbre pelat no està protegit, es pot dir que ha quedat nu. Hi ha perill de plagues de fongs i d’insectes? Què es fa per prevenir-ho?
Al fer-se la lleva, l’arbre queda desprotegit, no obstant es posa un tractament per evitar que algunes plagues puguin entrar a l’arbre i li provoqui ferides i acabi morint.
Cada quan fan la pela?
A la nostra terra, es fa normalment entre els 12-14 anys depenent del gruix, a la part de Extremadura i Andalusia es fa normalment entre el 9-10 anys, aquesta diferència és a causa del diferent clima que hi ha entre les zones de la península, que fa que el suro creixi més ràpid.

En ser una feina totalment artesanal, és un ofici dur?
És una feina molt dura, i requereix tenir un grau alt d’experiència i coneixement, és com si fóssim els cirurgians del suro, doncs has de donar la força exacta i amb precisió de tal manera que es pugui clava la destral en el suro sense arribar a tocar el tronc per tal de no ferir l’arbre.

Com en va aprendre a pelar el suro?
El meu pare és un gran expert, i si es vol aprendre un ofici, has de seguir les passes dels que en saben. D’aquesta manera i amb molta paciència i molts anys, pots arribar a ser un expert algun dia.

A on venen el suro que treuen de les suredes?
El suro és portat a les fàbriques on es continua amb el procés per tal de produir els taps, segons la qualitat, o bé és destinat a fer aïllants isotèrmics, aglomerats o elements decoratius.

Surt a compte la feina que comporta l’extracció del suro?
És una feina molt costosa, doncs hi ha molt poca gent que s’hi dedica en aquest ofici artesanal.

Per baixar el suro pelat dels arbres, des de dalt la muntanya, hi ha bons camins, o s’han d’obrir corriols?
La majoria dels boscos de l’Alt Empordà estan bruts i s’han d’obrir petits camins de desembosc per tal de facilitat i agilitzar la lleva, tot i que disposem d’alguna màquina per a poder passar per dins el bosc, no tot és possible, per la qual cosa hi ha molts llocs on l’única manera de poder treure el suro del bosc és traginar-ho a coll, cosa que fa que sigui encara més dura aquesta feina.

La poca pluja dels darrers anys, afecta a la qualitat del suro?
El canvi climàtic ha fet que la qualitat del suro disminueixi considerablement, ja que com totes les plantes, l’alzina surera és un arbre que requereix aigua durant tot l’any, tant a l’hivern com a l’estiu. Si les plantes no tenen aigua, per tal de sobreviure donen certes prioritats per a poder sobreviure i li donen més aigua a les branques i a les fulles, cosa que fa que el suro disminueixi en espessor i qualitat.