Windoor Real Fly

Avui entrevistem Sergi Ponsa, director de màrqueting i comunicació i també instructor de vol de l'empresa Windoor Real Fly situada a Empuriabrava, a tocar de l'aeròdrom.

A l'interior habita un ésser fantàstic, un creador de somnis i aventures, un túnel del vent que permet viure una experiència única: volar sense necessitat de saltar de cap avió, sense paracaigudes, sense riscos. Una engrescadora sensació que et transporta al món de la ingravidesa.

Uns potents motors instal·lats als laterals d'un gegantí tub de vidre transparent generen, mitjançant unes hèlices, un corrent ascendent d'aire vertical que crea la il·lusió de planar com un ocell.

Era clar que l'entrevista s'havia de fer a les instal·lacions de Windoor. Ens concediria l'oportunitat d'apreciar les diferents i variades piruetes que dins del tub els més experimentats són capaços de fer.

I el que vam veure ens va deixar bocabadats. Quatre persones enfundades en sengles granotes del mateix model i els mateixos colors, abillades amb uns cascs protectors que els donaven l'aparença de criatures siderals, assajaven una coreografia aèria perfecta, magistral.

Capgirells en espiral en una sincronia impecable. Tombarelles en un estat d'ingravidesa total que acabaven en una postura insòlita de cap per avall i que mantenien durant uns quants segons. Figures en tres dimensions que ara s'envolaven fins al capdamunt del tub, ara baixaven fins a gairebé fregar el terra. Sempre amb una sincronització excel·lent de moviments. Espectacular.

Van acabar les cabrioles i un per un van abandonar el tub màgic per l''obertura que dóna accés a la sala d'espera. Era el torn d'un nou grup.

També era el moment d'iniciar la xerrada amb en Sergi Ponsa. Sorpresos amb el que havíem vist, no ens adonàrem que el teníem darrere nostre.

Ens acompanyà a una estança del pis inferior, i vam començar la feina que havíem vingut a fer.

Què és i com funciona el túnel del vent?

Els primers túnels eren oberts, amb una turbina a la part de baix que generava vent. Però tot i que permetia el vol, era molt inestable, generava un aire poc constant i no deixava envolar-se ni planar de la mateixa manera que ho podem fer ara. Val a dir que en molt poc temps s'ha avançat enormement. Avui, els túnels tenen quatre turbines d'alta potència que provoquen un flux tancat d'aire que, mitjançat uns comandaments, regulen la velocitat del vent. No és el mateix fer solcar l'aire a un nen inexpert que a un professional.

És una eina per divertir-se al mateix temps que per aprendre i millorar.

Com i quan va sorgir la idea de construir aquest invent?

D'una forma ràpida i lleugera us puc explicar quina era la primera finalitat d'aquest enginy. Els túnels de vent es van inventar per verificar l'aerodinàmica de les bombes, per comprovar que caiguessin correctament, que no es desviessin de l'objectiu. El descobriment inicial no era gaire positiu ni constructiu, era de caire bèl·lic, de lluita, d'hostilitats. En un moment de la història, però, va haver-hi un il·luminat que va pensar: per què no es provava amb persones ?més aviat amb militars?; per què no s'acomodava l'invent per perfeccionar els salts en paracaigudes. Anys més tard, algú pràctic i amb visió de futur es va preguntar: per què no fer-ne un negoci?

Les lleis físiques i l'aerodinàmica hi deuen tenir molt a veure...

I tant que hi tenen molt a veure! I cada cop més, ja que l'evolució és constant. Actualment, tant a nivell europeu com mundial, hem fet un creixement molt gran en túnels. Les expectatives estan en què l'any vinent es doblin el nombre de túnels. A Europa gairebé n’hi ha cinquanta, i nosaltres tenim la satisfacció de poder dir que, en el conjunt de l'Estat, vam ser els primers en obrir al públic un túnel de vent.

Des d'aquell 20 de novembre de 2012 que vam inaugurar aquestes instal·lacions, hem consolidat les nostres perspectives. Gent que prova l'experiència i repeteix, gent professional que sovinteja les pràctiques de vol per millorar la tècnica i corregir vicis.

Hi ha un projecte per obrir un nou túnel Windoor a Barcelona. Amb l'experiència d'aquí, es pot augurar un èxit important...

Aquest és el propòsit. Estem al costat del centre comercial Splau. El nostre edifici està integrat en el mateix estadi de l'Espanyol. L'objectiu se centrarà en empreses i principiants.

Es poden construir túnels de diferents grandàries?

Es pot. Els primers túnels es van calcular per a un diàmetre de 10 peus, que equival a 3 metres. El nostre mesura 12 peus, que són gairebé 4 metres. S'ha de tenir en compte que, per cada peu extra, el consum de les turbines augmenta una barbaritat.

A quina velocitat bufa el vent per sostenir-te immòbil?

No puc assegurar una velocitat mitjana perquè varia d'acord amb el pes de la persona. Un adult de 70 quilos de pes, a 190 quilòmetres per hora. Un nen amb una velocitat de 150 quilòmetres per hora ja s'aixeca. Semblen xifres altes, però per la dimensió del tub és poc. Pots volar fins a 300 quilòmetres per hora.

I per enlairar-se?

El mateix raonament que la pregunta anterior. Depèn de la constitució i el pes de la persona. Un expert o un instructor poden arribar als 300 quilòmetres per hora per enlairar-se fins al capdamunt del tub. Jo arribo als 270, però haig de dir que surto amb la llengua fora (l'expressió ens fa somriure a tots els presents).

Qui n’aprèn més de pressa, els nens o els adults?

Sempre els nens, i no solament aquí, sinó en tot. Tenen una facilitat espectacular.

Vist des de fora, és impressionant, i els que ho viuen personalment ha de ser una experiència colpidora. Qui s'emociona més, els grans o els petits?

Emocionar-se, els grans, i com més grans, més forta és la sensació. Tot i que amb persones grans hi tens un tracte diferent, has d'anar amb molta més cura. Recordo una senyora de 86 anys que el seu somni era volar. Quan va acabar i va sortir em va abraçar emocionada per l'experiència viscuda, amb tanta intensitat que fins i tot em vaig emocionar jo també. Persones d'una certa edat n'he tingut més d'una. Totes elles somiejaven poder complir la seva il·lusió.

És una pràctica perillosa?

Rotundament, no. És cent per cent segura. Durant el vol, l'instructor altament qualificat, està permanentment al costat de la persona que ha vingut a sentir l'experiència de volar. És impossible prendre mal. Val a dir que s'ha de tenir en compte certes observacions, com per exemple, si fa poc que s'ha patit una dislocació, entrar al túnel del vent està contraindicat.

Tenen res a veure els salts de caiguda lliure amb la sensació de volar dins el túnel?

És clar que són dues coses diferents, tot i que el concepte és el mateix. Físicament, la sensació és gairebé cent per cent la mateixa i és per això que els paracaigudistes vénen a entrenar a Windoor. Tanmateix, la sensació d’adrenalina varia per un tema mental, com és el fet de saber que saltes d’un avió penjat d’un instructor a bastants metres de terra i al túnel tens molt més controlat tot el tema visual i mental.

Després d'haver fet vàries sessions de vol en el túnel s'està preparat per saltar des d'un avió?

(Aquí torna a somriure i adverteix la subtilesa de la pregunta) Tècnicament, pots saltar des d'un avió sense necessitat d'haver passat pel túnel. La barrera no serà mai tècnica, sinó personal, d'un mateix. Saltar d'un avió és molt diferent que volar dins el túnel. Allà t'hi jugues la vida. Aquí no. És una cosa més mental que tècnica. El túnel ajuda a saltar millor, a tenir una pràctica de moviments, a perfeccionar-se. De fet, la idea d'ubicar-nos aquí va ser per dos motius. Pel turisme i per la gent de la comarca, però també per la zona de salts que tenim al costat de les nostres instal·lacions. Hi ha gent que practica al túnel per millorar en els seus salts des de l'avió. Hem de tenir en compte que quinze minuts representen quinze salts, ja que la caiguda lliure dura aproximadament un minut. Aquí disposes de vídeos per fixar-te on millorar, tens l'entrenador que t'adverteix dels errors. Allà dalt, no et veu ningú, has de pujar quinze vegades a l'avió, fet que representa un major estrès físic. En definitiva, és un procés molt més lent per adquirir una desimboltura de moviments, una perícia en el salt.

A partir de quina edat està permès experimentar la sensació de volar, de ser ingràvid? Hi ha un límit d'edat?

Abans dels 4 anys no s'autoritza volar. Quant a l'edat màxima, no hi ha límit. Fins i tot hem creat un projecte per intentar millorar els moviments de les persones discapacitades. Estem desenvolupant uns tipus d'eines fetes de poliestirè expandit que els hi lliguem a les cames amb una posició tal, que els permet obrir les cames, i de la cadira de rodes, passen al túnel i volen. Puc assegurar que no hi ha límits.

A la classe prèvia que fem abans d'entrar a volar, entre d'altres indicacions expliquem quins senyals farem perquè sàpiguen quan han d'obrir les cames, quan han d'aixecar la barbeta... Amb els invidents, està clar que hem de variar d'estratègia. Amb ells, els senyals són tocs prèviament establerts.

Amb l'ONCE han vingut invidents; també l'Associació Ona de Roses ens va visitar amb un grup de persones amb discapacitat intel·lectual. Igualment altres agrupacions que tutelen persones amb un cert grau de minusvalidesa han acudit per volar dins el túnel.

Quin tipus de client és el més habitual?

Per una banda tenim els professionals, que generalment són paracaigudistes amb un ventall d'edats entre els 18 -19 anys fins a 60, de sexe masculí, tot i que cada vegada hi ha més dones que s'integren en aquesta pràctica. Són persones que saltant, viatgen per tot el món. Enginyers, arquitectes, de poder adquisitiu mitjà o mitjà alt. Arriben aquí per saltar i també entren al túnel. L'altra branca és la gent de peu, la que vol gaudir de l'experiència, la que viu el somni de volar.

Cada cop tenim un públic més important, la gent de peu que es vol convertir en algú que vola més i millor en el túnel i no necessàriament salta de l'avió. És a dir, perfeccionar els moviments, els girs, la col·locació...

Quan temps dura una experiència de vol? Hi ha diferents opcions per escollir?

Tenim diverses tries. La que generalment prova tothom és la Wind2, una experiència molt satisfactòria per gaudir de l'aventura de volar. Dues entrades al túnel d'un minut cadascuna, amb la guia constant de l'instructor. El primer minut és per agafar un coneixement amb l'aire. Quan se surt i es queda a l'espera de tornar a entrar pel segon minut, s'aprofita per dir quatre coses ràpides per esmenar els errors i agafar millor el truc.

De primer moment, quan senten dos minuts, em miren estranyats i exclamen: i per dos minuts em fas venir una hora abans? Sempre els dic el mateix: espera't a acabar i després parlem. Quan surten tots, manifesten que ja en tenen prou, i aquells que els ha agradat molt l'experiència s'apunten per repetir.

Altres opcions són el Wind4u que dóna opció a dos vols de doble duració, i el Wind10, que proporciona deu minuts de vol en cinc vegades.

Abans de la pràctica hi ha una classe teòrica?

Sí. Els fem venir entre quaranta-cinc i seixanta minuts abans. Els baixem a l'aula i l'instructor els explica tot allò que cal saber sobre seguretat i sobre comunicació. Dins del túnel no pots comunicar-te verbalment; a banda del casc que es porta posat, a l'interior hi ha massa fressa per a poder entendre's. Per això s'ensenyen i es memoritzen els gestos amb l'explicació de què volen dir.

N’hi podem dir experiència, n’hi podem dir aventura, però darrere dels vols de lleure hi ha un món professional, el qual permet l'organització de campionats. Què cal per a competir i qui ho pot organitzar?

Responent pel mateix ordre de les dues preguntes, us diré que per competir cal posar-hi hores. Tenim clients que competeixen en campionats i altres que ho tenen com a un propòsit, com una fita a assolir. Un d'ells és en Benjamín de Roses, treballa a França de comercial i cada setmana ve aquí i fa tres horetes amb la intenció de competir. I com ell n'hi ha cada vegada més. A més, hi ha gent que ve de diferents països, de diferents túnels, de diferents entorns que vénen a competir. Aquest any serà la quarta edició que organitzem uns campionats. Des d'aleshores hem fet un creixement exponencial molt fort. L'any passat vam aconseguir el suport de Red Bull, i vam aconseguit 207 milions de visualitzacions en mitjans en línia en tot el món. Vam ser el primer túnel que va combinar la música amb el vol. Els espectadors sentien la música i veien els moviments dels concursants, al mateix temps que el volador la sentia pels auriculars que duia posats. També la nostra web ho emetia en directe, fet que deixava veure les imatges a tot el món. El fet curiós va ser la persona que va posar el mòbil a gravar i va penjar les imatges al YouTube. La transcendència va ser brutal. Vam sortir a la Fox dels Estats Units, a Rússia, a la Xina... a tots els canals de televisió del país. L'èxit va ser a causa de la innovació de la música. Ara estem posicionats com la primera competició de vols en túnel.

Quant a qui ho pot organitzar, la resposta és que, generalment, ho organitzen les companyies que tenen instal·lat un túnel. Nosaltres hem aconseguit que el vol en túnel es consideri oficialment un esport. Per tant, per la Federació Aèria Internacional, per l'espanyola i també per la catalana està considerat un esport.

Segons tenim entès, els dies 3 i 4 de febrer se celebrarà a Empuriabrava el primer campionat oficial d'Espanya de vols a l'interior del túnel, i serà la quarta vegada que des de les instal·lacions de Windoor se celebraran uns campionats. Què ens en pot dir?

El primer de tot, que hi ha novetats. Així com l'any passat vam innovar amb la música durant el vol, enguany ho fem afegint la disciplina de vol per parelles. És a dir, es tracta de fer una coreografia amb la música. Es tracta d'agregar uns components artístics durant el vol. Les normes que hem creat i que estan regulades, són molt similars al patinatge artístic. Hi ha una normativa sobre l'estètica, sobre la dificultat del moviment... i sobre aquests barems es faran les puntuacions que emetrà un jurat. També hem creat una nova disciplina, la de velocitat. Entrar, fer els moviments fixats i definits i sortir.

Hi ha disciplines que neixen del paracaigudisme, però que es reconverteixen en una cosa diferent una vegada modificades en vols de túnel, com per exemple el vol dinàmic que consisteix a fer moviments per tot el túnel ara cap per avall, ara cap per amunt.

També hi haurà la modalitat Vertical Formation Skydiving. Es tracta de grups de quatre persones, en posició dreta o cap per avall, amb una velocitat de vent molt alta i un moviment molt estàtic, fan figures agafant-se. Una altra disciplina que està en auge, és el Freestime, la dansa, el ball dins el túnel. Hi ha una noia polonesa, la Maia, i un noi rus, en Leonid, que és un espectacle veure'ls ballar dins el túnel.

Tenim una cinquantena d'equips inscrits, tornem a tenir el suport de Red Bull, i aquest any s'hi ha afegit el grup Corona.

Alguna anècdota divertida per explicar?

Anècdotes n'hi ha un munt, i preguntes insòlites abans d'entrar, una pila: Si em puc marejar, si m'agafen ganes de vomitar què faig, si ens hem de posar ploms als peus per aguantar-nos drets...

La que recordo amb més intensitat és quan, després d’haver fet volar tota una família, el nen se’m va atansar per dir-me que el seu avi havia volat el seu temps de vol i se li havia colat, és a dir, l'avi havia volat el doble de temps, el seu i el del nen. El nen es queixava per no haver pogut entrar al túnel del vent.

Després de parlar amb l’avi, ell mateix em confirmava que amb l’excitació havia volat el seu temps i també el del seu nét. Tot va quedar arreglat quan l’avi va comprar un val de 10 minuts per al nen, que en acabat va sortir més content que un gínjol.