Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es localitza entre el Baix Empordà i l’Alt Empordà i aglutina una àmplia riquesa paisatgística, històrica i de patrimoni cultural. És l’hàbitat d’una biodiversitat molt variable perquè abraça àrees molt diferents entre si; de massís muntanyenc, d’aiguamolls i submarines.
El Parc Natural vetlla, entre moltes altres qüestions, per tal que el gran volum d’activitats lúdiques i culturals que poden desenvolupar-s’hi mantinguin un caràcter sostenible i amable amb l’entorn. En aquesta ocasió hem pogut conversar amb el senyor Ramón Alberto Alturo, el director del parc natural, que ha fet palès el valor incalculable del parc i ens ha desglossat detalladament les consignes que se segueixen des de l’organització que dirigeix.

Pots descriure breument la teva trajectòria professional i com vas arribar a ser director del Parc Natural?
De titulació, jo soc enginyer de forest, però amb els anys em vaig anar especialitzant a través de formació i de pràctica en la gestió del medi ambient i temes de planificació. Vaig començar a treballar en prevenció d’incendis, després vaig treballar en la gestió forestal de comarques, i des de l’any 2003 vaig començar a dedicar-me en temes de conservació; vaig estar als serveis territorials de Girona portant la secció de conservació. Aquí, al Parc Natural, hi vaig arribar el 2016.

Quina extensió comprèn el Parc Natural i de quina manera es gestiona tanta varietat territorial i paisatgística?
El Parc Natural té 8.190 hectàrees, de les quals una quarta part és marina i la resta és terrestre. Tenim la particularitat que en molt poc espai hi ha molta diversitat d’hàbitats; això enriqueix molt el territori, però fa que tinguem molta diversitat d’actors a tenir en compte. Els parcs que estan a prop del mar, normalment tenen una complexitat superior, perquè gestionem la zona del litoral i les platges i la protecció de dunes. Hem d’afinar la gestió amb molta precisió, per garantir la conservació a cada pam de terreny. La conciliació entre la conservació i el turisme, és una de les principals característiques de la gestió d’aquest parc.

Com definiries l’essència del parc, en termes paisatgístics que el fan únic? Quin patrimoni cultural i històric en destacaries?
El parc conté l’essència paisatgística de la Mediterrània, tant a sota l’aigua com a fora. Sota l’aigua, tenim la sort de disposar d’un espai com les illes Medes, i tots els hàbitats que es troben entre 25 i 30 metres de fondària al llarg de la Mediterrània, els tenim aquí al parc; no n’hi ha cap que no hi sigui. A la part terrestre no podem dir que hi siguin tots, però realment n’hi ha molts. Tenim des de la part muntanyenca del Montgrí, que és un massís calcari; tenim una zona d’aiguamolls, que és el Baix Ter, i l’àmbit marí. Tots aquests canvis fan que la característica principal sigui aquesta elevada diversitat paisatgística, d’hàbitats, d’espècies… És un dels punts forts del parc.
En l’àmbit del patrimoni cultural i històric també passa el mateix. És una zona molt humanitzada i fins i tot conté jaciments del paleolític. Vàrem fer un inventari, conjuntament amb el museu de la Mediterrània, dels elements del patrimoni històric que hi ha al parc, que hi ha fora de les zones urbanes i que són més desconeguts, com ara parets de pedra seca, cabanes de pastors, jaciments de diferents èpoques de la humanitat, i portem 530 elements inventariats.

Quins són els projectes de conservació més importants que s’estan duent a terme al Parc Natural, en general?
Ara mateix, els més importants que tenim estan en fase de redacció. Dins l’àmbit marí, tenim un projecte finançat amb fons Mid-generation, amb el qual volem millorar la recollida de dades, senyalització, i la protecció d’alguns hàbitats. Tenim la sort d’haver comptat amb un personatge com és Josep Pasqual, que s’ha dedicat a recollir molta informació oceanogràfica que és incomparable (diria que és la sèrie oceanogràfica més antiga de la Mediterrània i la segona mundial). Aquest projecte, dut a terme conjuntament amb Cap de Creus, es delimitaria el que és el Cap de Creus i milloraria una mica la nostra delimitació.
A part d’això, també col·locaríem unes estructures de suport al centre de restauració d’hàbitats submarins, tancant una zona que conté la millor cova de ratpenats de tota Catalunya.
A la part terrestre, tenim un projecte amb el qual eliminaríem un antic abocador que hi havia al terreny, en una reserva natural parcial. Milloraríem la inundabilitat d’aquesta zona i la connexió entre les reserves naturals parcials. Considero que són dos grans projectes i que són molt interessants.

Quines particularitats característiques geogràfiques i geològiques té el Montgrí, a grans trets? Com es compatibilitzen les activitats humanes de caràcter esportiu o lúdic, per tal que siguin respectuoses amb l’entorn?
El parc té tot aquest massís muntanyenc que no deixa de ser una secció de quan es va formar el Pirineu; una part del Prepirineu va lliscar fins al Montgrí i les Medes. El tipus de roca calcària que es troba enmig del Pirineu, és el mateix que trobem aquí i això li proporciona un valor especial. A dins del parc, també tenim una zona volcànica que és bastant desconeguda.
En aquests espais, poden realitzar-se moltes activitats de diferents àmbits. El que fem nosaltres, és mirar de treballar amb les empreses que organitzen les activitats. Tenim un instrument que prové d’una associació de fons europeus que es diu Europarc, que és la Carta Europea de Turisme Sostenible. Això és un acord que fan els parcs, i amb un programa d’actuacions s’intenta millorar la seva activitat en el medi natural, donant unes garanties per tal que aquest turisme sigui sostenible. A més a més, ens permet acreditar i distingir aquelles empreses que ho fan bé, que tenen el seu propi pla d’actuació. Intentem que les empreses que venen a fer activitats al parc, tinguin aquesta acreditació i aquest tipus de comportament.
La pedagogia també és clau; tenim vies d’actuació a nivell de les escoles dels municipis, perquè la gent moltes vegades fa les coses per desconeixement, més que per mala fe.
Com es manté l’equilibri entre les activitats turístiques o de lleure, com el submarinisme, per garantir la protecció del medi de les illes Medes?
Les illes Medes és probablement l’espai protegit amb més densitat d’immersions del món. Tenim un sistema de gestió bastant innovador i original que s’anomena tipus de gestió adaptativa. Aquesta tipologia de gestió ja fa uns anys que l’estem aplicant. El que permet és que tinguem uns indicadors per cada una de les zones d’immersions i que, anualment, revisem el nombre d’immersions que es realitzen. En cas que es tingui una degradació a la zona, podem reduir el nombre d’immersions fins al 10% en aquesta. Cada any es revisen totes les zones d’immersió i es fa aquesta reducció, si s’escau. A més, aquest tipus de seguiment que fem ens permet treballar en altres àmbits. Amb tots els centres que estan autoritzats per les Medes, s’ha elaborat un pla d’actuacions conjuntes. Aquests estan tots acreditats amb la figura de la Carta Europea de Turisme Sostenible. El pla conjunt està orientat perquè l’activitat que facin els seus clients sigui el més compatible possible amb el medi natural. Han fet seguiment de l’impacte dels submarinistes; tenim un estudi del 2010, que el van repetir el 2020 i a partir de l’any que ve es farà 4 o 5 anys seguits per veure quins resultats es van donant. Són de les primeres mesures que es van realitzar a partir del nombre de contactes que feien els seus clients, el qual es va reduir al voltant d’un 30%.
Millorar com es fa l’activitat és un camp de treball amb un potencial increïble. Vàrem fer números i era molt més efectiu treballar amb bones pràctiques que no pas simplement regir el nombre d’immersions.

Quines iniciatives es duen a terme a les illes Medes pel que fa a la investigació científica marina? Quina biodiversitat s’hi pot observar i estudiar?
Les illes Medes són un lloc molt atractiu perquè estan molt a prop i compten amb una diversitat d’hàbitats. Això és molt interessant per al món científic, podríem dir que ha sigut com un laboratori per als científics catalans. Nosaltres tenim un consell científic que ara l’estem renovant. Cada cop que es renova preguntem a aquells departaments o centres de recerca que han fet seguiments de manera continuada els últims anys, els quals han hagut de sol·licitar informació a 14 entitats diferents. Aquest fet evidencia la gran quantitat de recerca que hi ha. A part del que nosaltres encarreguem, on la part principal és el que va vinculat a aquesta gestió adaptativa i a un seguiment marítim, hi ha moltes iniciatives de recerca. Totes necessiten autorització del parc i mirem que les accions siguin compatibles amb la gestió i la conservació del medi ambient.

Amb l’augment de la crisi climàtica i la sequera, quines estratègies s’adopten per conservar els recursos hídrics i els ecosistemes aquàtics del Baix Ter?
La crisi climàtica és una amenaça tant a mar com a terra. Ara mateix, la principal amenaça és l’escalfament de les aigües que, juntament amb la modificació de les pujades que estan previstes, ens canviarà els hàbitats que hi ha. A l’àmbit terrestre, abans he comentat que nosaltres tenim hàbitats d’aiguamolls i aquests ara mateix estan en una forta crisi. El parc té la sort de tenir les millors correlacions de nàiades de Catalunya. Les nàiades són un tipus de mol·luscs d’aigua dolça. Es tracten d’espècies que estan amenaçades, algunes en perill d’extinció... per tant, el valor de conservació que tenim és molt elevat. Aquestes espècies no poden estar en un lloc que estigui sec i les tenim als regs de les xarxes de regadiu que hi ha al parc. A més, també necessiten poder reproduir-se. Per a fer-ho possible, deixen anar uns gloquidis que s’adhereixen a les aletes dels peixos. D’aquesta manera, si no tenim prou nivell d’aigua perquè aquests circulin, a poc a poc aniran desapareixent. Un període sec tan prolongat com el que tenim està afectant greument aquestes espècies, que són singulars.