Joan Plana, ex alcalde de Roses.

Roses

Plaça de Catalunya, 12, 17480 Roses, Girona

L’ex alcalde de Roses, Joan Plana (ERC) se sent satisfet de l’acció de govern que des del seu partit s’ha fet en aquests darrers dos anys de mandat per donar solució a problemàtiques com l’accés a l’habitatge o millorar la realitat social del municipi entre altres coses. Joan Plana es va convertir el juny de 2021 en el nou alcalde de Roses en substitució de Montse Mindan (JxRoses), amb els vots dels partits del Pacte de Canyelles –quatre de Junts, quatre d’ERC i dos de Gent del Poble– més un de Lliures Roses, a l’oposició. Aquest pacte estipulava el canvi en l’alcaldia a mig mandat. Pocs mesos abans de les eleccions municipals, Plana confia que la ciutadania valori positivament tots els projectes que s’han dut a Roses per fer-ne una ciutat més moderna, sostenible i igualitària.
ERC ha tingut un creixement a Roses amb Joan Plana com a cap de llista que els van portar a igualar el nombre de regidors amb Junts a les passades eleccions. Afronten els propers comicis després de formar part del govern i assumir dos anys l’alcaldia.
 
Com valora el pacte de govern que el va portar a l’alcaldia? Han tingut algunes desavinences, com ara en el tema del projecte a l’antiga depuradora de marisc que s’ha aturat.
La valoració general del pacte ha estat bona en el sentit que evidentment són tres partits polítics diferents que tenim projectes diferents en alguns àmbits, per això som candidatures diferents, però el cert és que l’èxit ha estat la capacitat de posar-nos d’acord, conviure i governar junts aquests quatre anys i crec que els resultats són bons. Al meu entendre, la manera més objectiva i madura d’analitzar com ha funcionat un pacte de govern és analitzar l’obra de govern. Ha estat bona i tots tres hem estat capaços de sumar esforços i que el resultat fos bo.
 
El pacte ha inclòs governar dos anys cadascú i vostè ho ha fet als dos del final. Creu que això l’ajudarà a tenir millors resultats, el beneficia?
Governar la segona part del mandat per si mateix no és que et beneficiï simplement el que fa és donar-te l’oportunitat de demostrar a la ciutadania just abans de les eleccions quina idea tens tu de com s’ha de governar el poble, però insisteixo et dona l’oportunitat, però al final el que et beneficia o et perjudica és com has governat i com valora la gent la teva acció de govern. Crec que si el resultat d’aquestes eleccions són bons, que nosaltres esperem que ho siguin, serà sobretot perquè haurem estat capaços de demostrar a la ciutadania que la forma de governança republicana que nosaltres plantegem permet fer avançar Roses, permet modernitzar-la, anar cap a una ciutat més sostenible i permet recuperar l’orgull de formar part d’un projecte col·lectiu i divers.
 
Quina valoració fa d’aquests dos anys al govern?
Si la valoració global del pacte dels quatre anys creiem que és bona és evident que la d’aquests dos anys ho és especialment, sobretot perquè nosaltres hem desenvolupat la responsabilitat principal dins el govern, que és liderar el govern des de l’alcaldia i això et dona moltes més eines per tal de poder fer molta més feina i visibilitzar-la molt més. A més a més, en el nostre cas, com a projecte polític, recordem que feia més de vuitanta anys que no hi havia un republicà al capdavant de l’ajuntament. A més de tota la feina que hem fet que creiem que és bona, això té un component simbòlic molt important per molta gent que ha picat pedra durant molts anys. En aquest sentit, estem especialment contents d’haver assolit aquesta fita que per nosaltres és tan important com a projecte: tornar el republicanisme al lideratge de l’Ajuntament de Roses.
 
El pacte establia una sèrie de punts, un programa de govern. S’ha anat complint, quins projectes destacaria i què ha quedat pendent?
Em vull quedar amb les coses que s’han fet. En l’àmbit social hem estat capaços d’augmentar moltíssim la despesa social de l’Ajuntament de Roses, també hem estat capaços de dotar-nos d’eines importants, com ara un tècnic d’habitatge, un tècnic de joventut, que ens permeten afrontar les greus desigualtats que tenim a casa nostra. També hem abordat projectes molt ambiciosos com és iniciar el replantejament de la relació que té Roses amb el parc natural del Cap de Creus i començar a regular com ha de ser aquesta relació més sostenible i més moderna. També hem fet inversions molt destacades en temes de circulació, en temes de mobilitat, en temes d’eficiència energètica. Hem desenvolupat el pla local de transició energètica en l’àmbit de la promoció econòmica. Igualment en l’àmbit festiu i cultural hem fet un pas endavant molt important i molt reconegut per tothom. Ara tenim un calendari festiu i cultural que és molt més complet i de molta més qualitat. Crec que també aglutina molt més a tothom i aquest últim any en tenim molts bons exemples com ha estat la festa andalusa, la festa de Cap d’Any, el correfoc de festa major, etc. En l’àmbit urbanístic també hem fet una gran inversió a l’hora d’arreglar punts de trobada molt importants. Hi havia diversos llocs del poble que estaven preparats perquè fossin espais de trobada ciutadana, que encara no estaven desenvolupats urbanísticament i s’ha invertit per tirar-ho endavant. El primer ja a l’inici del mandat va ser el jardí del Mas de les Figueres i després la plaça Maria Àngels Anglada, la plaça de les Babeques per exemple. Aquesta millora té una doble component estètica i urbanística i una component social. En fi podríem relatar moltes coses que hem fet.
Coses que ens han quedat per fer evidentment també n’hi ha hagut. Hem de tenir present que hi ha hagut la pandèmia, una inflació de preus fruit de la guerra amb Ucraïna, hem tingut també necessitat de fer una important inversió a l’hora d’acollir persones refugiades i això és obvi que això ha fet que diversos projectes quedessin en el tinter: Per exemple un projecte que jo lamento especialment no haver pogut avançar més del que hem avançat és la reconversió de la Casa Rahola Berga en el futur arxiu municipal o per exemple ha quedat també pendent el projecte del nou mercat cobert. Són projectes en què s’ha fet feina, però no hem avançat tant com voldríem i esperem els anys que venen poder continuar treballant per tal de fer-los realitat.
 Si continua governant, quins temes veu prioritaris abordar a Roses?
A mi m’agrada explicar que una part important de tota la feina que hem fet en aquest mandat ha estat començar projectes que són de llarg recorregut. Abans citava l’exemple de la reconversió de la relació amb el parc natural, hem començat a fer una regulació horària, que amb això ja hem evitat la massificació i ja hem apuntat clarament quin és tot el model cap al qual volem avançar. Però a partir d’aquí hi ha molta feina a fer encara pel que fa a obres físiques d’adequació de l’espai, quant a control intel·ligent de l’accés, per tant, tot això ens dona un llarg recorregut per anar avançant. En altres aspectes, com és per exemple tot el tema d’habitatge que per mi és un dels grans deures pendents, exactament el mateix: hem aprovat el pla local d’habitatge, hem creat un servei nou que és l’oficina local d’habitatge. Així doncs, ja tenim unes eines que fins ara no teníem, però és evident que això requereix una feina de llarg recorregut també. En l’àmbit de la joventut, de les polítiques socials hem fet una inversió molt important. La despesa social ha augmentat més d’un seixanta social respecte el mandat anterior, hem iniciat serveis nous com el centre obert dedicat sobretot a temes d’infància, que ha estat una altra de les nostres prioritats. Tots aquests elements insisteixo, són eines que reforcen moltíssim l’ajuntament, però que totes elles han de tenir una continuïtat a més llarg termini. Els grans reptes que tenim com a municipi molt difícilment es poden afrontar a curt termini, requereixen un treball constant.
Sobre quin ha de ser el pla de futur en el cas que la ciutadania ens torni a donar la confiança, es tracta d’explicar que el conjunt de què hem fet en aquests quatre anys dona un dibuix molt nítid a la ciutadania de cap a on volem encaminar Roses i que farem els propers anys si continuem governant.
 
Els manters, creu que és un tema que algun dia es pot resoldre?
Aquest és un tema històric que fa més de quinze anys que el patim, crec que hem de ser conscients que és un dels temes que genera més malestar social al municipi, sobretot en temporada turística i sobretot per això és molt important que tots fem un exercici de responsabilitat política, parlem a la gent com persones adultes i no intentem fer demagògia amb aquest tema. Al llarg d’aquests últims quinze anys pràcticament han governat tots els partits al municipi amb una responsabilitat o una altra. Tots ells saben de la dificultat de gestionar aquest assumpte, sobretot tots els partits sabem com de migrades són les eines dels quals disposa l’administració local per fer front a aquest problema. És un problema que sobrepassa moltíssim l’àmbit municipal i cal una implicació profunda d’altres administracions per a atacar l’arrel principal del problema, que és sobretot de caràcter social. Tenim al país bosses importantíssimes de persones que viuen al marge del sistema. Mentre aquest problema no s’abordi és evident que hi ha d’haver una resposta policial per tal de gestionar-lo, ja que al final no podem perdre de vista que és una il·legalitat. El compromís policial de l’Ajuntament de Roses per tal de gestionar el top manta ha estat històricament al màxim de les nostres capacitats. En l’estiu del 22 hem aconseguit una mica més d’implicació per part de Mossos d’esquadra i una sensació de colideratge major de la que teníem fons ara. Valorem aquest pas endavant i demanem que la implicació de la Generalitat i de Mossos sigui molt major i no perdre de vista que l’actuació policial, tot i necessària no deixa de ser una gestió a curt termini. L’aposta de fons estructural ha de ser una aposta social, cal una implicació de l’estat que és qui té competència de regulació laboral en matèria d’estrangeria. Qualsevol que plantegi una solució màgica a aquest assumpte, no només està enganyant a la gent, sinó que s’està desacreditant a ell mateix. Cal tractar aquest tema amb la dificultat i la responsabilitat que realment té.
 
A Santa Margarida que hi ha queixes recurrents dels residents per la deixadesa o necessitat de millorar-la, què s’ha fet i quins són allà els projectes?
Efectivament, aquest és un dels casos que comentava que en aquest mandat per resoldre aquesta situació ja hem fet els primers passos, però aquí el que cal és una feina més de fons i més a llarg termini. Santa Margarida el primer problema que té ve de la seva construcció: Quan es construeix als anys seixanta es fa seguint un model urbanístic caduc en una zona molt poc propícia per a la construcció que és literalment sobre uns aiguamolls. A més perquè es concedissin els permisos de construcció es va acabar cedint una part dels terrenys directament a la família Franco, per tant, es va fer tot de la pitjor manera. Des del punt de vista del desenvolupament urbanístic, és un barri on no hi ha espais públics, no hi ha places, un barri en el qual no hi ha equipaments públics, així que la presència de l’ajuntament allà des d’un punt de vista visual, de vegades sembla menor del que realment és. Jo vull reivindicar que l’ajuntament en els últims anys s’ha gastat ingents quantitats de diners en obres d’espais públic d’enginyeria per corregir les mancances històriques que té la urbanització. Malgrat això és evident que hi ha una part molt important de veïns que tenen una sensació de desemparament i de poca implicació de l’ajuntament en els seus problemes. Si la sensació és aquesta també s’ha d’afrontar-ho i intentar revertir-ho, per això vam constituir fa relativament poc un consell de barri en el qual d’alguna manera puguem treballar conjuntament administració i veïns. L’objectiu és gestionar aquests afers. Volem millorar la circulació, la seguretat, d’anar guanyant espais públics, perquè aquestes són algunes de les principals prioritats que ens van posar sobre la taula i la nostra voluntat és fer-ho de la mà de veïns i comerciants perquè s’impliquin i coneguin la feina que fa l’ajuntament al seu barri. L’objectiu és passar de ser una urbanització turística a un barri que valgui la pena viure-hi.
 
Veurem obrir-se El Bulli abans que acabi aquesta legislatura?
Això no depèn només de mi perquè el Bulli és un negoci privat i des de l’administració no només podem respectar els terminis que marqui la propietat. Per la informació que tenim avui dia tot apunta que l’obertura seria a l’estiu del 2023, previsiblement després de les eleccions municipals. El Bulli és un dels grans atractius turístics de Roses, està vinculat a l’excel·lència en la gastronomia i a més a més és una marca molt vinculada a Roses i a cala Montjoi. Des de l’ajuntament oferim màxima voluntat de cooperació per tal que el nou Bulli funcioni plenament i la marca Bulli segueixi molt i molt vinculada a la marca de Roses. Al final és un matrimoni on les dues parts  surten guanyant.
 
Finalment, com encara els comicis del maig? Quin seria el missatge per al ciutadà?
Les últimes eleccions, les del 2015 i les del 2019 les encaràvem unes des de fora de l’ajuntament i les altres des de l’oposició i, per tant, havíem d’explicar a la ciutadania allò que volíem fer. En aquesta ocasió crec que el missatge encara és més clar perquè es tracta d’explicar tot allò que hem fet i explicar que el que volem fer en els propers anys és una continuació i desenvolupament d’aquest projecte del qual hem sembrat la llavor en aquests darrers dos anys. Nosaltres hem definit que s’ha articulat al voltant de tres grans eixos: Una Roses més sostenible des del punt de vista mediambiental com també des del punt de vista social, és a dir una Roses més verda, però també una Roses més justa i menys desigual i una Roses orgullosa. Això apunta la necessitat de construir un projecte de ciutat, que en una ciutat tan diversa com Roses és molt difícil, el qual tothom es pugui sentir seu per tornar a recuperar aquella il·lusió i empenta de formar part d’un projecte col·lectiu que en algun moment havíem tingut, però que en els últims anys s’ha anat diluint. És una necessitat d’aposta de futur i volem també una ciutat moderna, homologable a les grans destinacions punteres del món que és el que som nosaltres, una ciutat amb una enorme reputació arreu del país com també internacional i hem d’estar a l’altura d’aquesta projecció que té la nostra marca. La voluntat de modernitzar Roses ho hem anat fent amb projectes engrescadors que han calat entre la ciutadania i el missatge és aquest: Volem continuar construint un futur compartit per tots plegats d’acord amb aquests principis. La recepció al llarg d’aquests dos primers anys ha estat molt bona i per part de la gent estic esperançat que en aquestes eleccions serà la resposta ciutadana també serà bona.

Descobreix amb la revista Mira'm el millor de l'Empordà.


Mira'm

Contacte

C/Unió 2- 17780 Garriguella
Atenció al Client 615 370 187

Segueix-nos