Entrevista a Miquel Noguer: lideratge local, reptes de les comarques gironines i el futur de la Diputació

Amb un tarannà proper i una trajectòria política consolidada, Miquel Noguer i Planas, nascut a Mieres l’any 1963, ha esdevingut una de les figures clau de la política municipal i supramunicipal gironina. Batlle del seu municipi (Banyoles) des del 2007 i actual president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer ha defensat sempre el paper del món local com a primera trinxera de la democràcia i l’espai on es resolen, de manera tangible, les necessitats reals de la ciutadania. En un moment marcat per reptes de finançament, transició energètica, cohesió territorial i reforç dels serveis públics, conversem amb ell per entendre com veu el futur de les comarques gironines i el paper de les institucions que hi donen suport.

Després de tants anys a primera línia del món local, què és allò que encara l’apassiona de la política municipal?
M’entusiasma la immediatesa, el contacte diari amb la gent i el fet de poder resoldre els problemes que et plantegen les persones, qüestions importants que requereixen respostes ràpides i necessàries. 
La proximitat és un valor que els alcaldes hem de tenir sempre en compte. Si no ens prestéssim al fet que la gent et pugui aturar per explicar-te els seus assumptes i a tenir-hi un contacte permanent, de cap manera seríem alcaldes adients. 
  
Quin diria que és el repte més gran que afronten actualment els municipis gironins?
Els problemes d’avui dia són molt diferents dels que tenien els municipis gironins anys enrere. El problema de l’habitatge és una qüestió molt important. També el dret demogràfic, unes ciutats més envellides, una societat amb més gent nouvinguda —i, per tant, l’acció d’integrar-se— són reptes nous que cal tenir en compte. El món local, tot i l’infrafinançament, està més ben remunerat, per les necessitats que té i pels reptes que ha d’afrontar de manera immediata. Per tant, són circumstàncies noves d’una societat canviant. I en aquest sentit són reptes que s’han d’anar afrontant dia rere dia. La societat i les seves problemàtiques van canviant amb el transcurs del temps. Són qüestions que hem de ser capaços d’afrontar en cada moment.    

Quines són les tres línies estratègiques que guien el seu mandat a la Diputació de Girona?
Nosaltres tenim una línia estratègica fonamental que va lligada amb la pregunta d’abans. És a dir, la Diputació, com a ajuntament dels ajuntaments, ha d’estar sempre amatent a les necessitats dels diferents consistoris gironins, perquè en definitiva ha de tenir cura de les obligacions i urgències que té la ciutadania.
Hem d’anar adaptant-nos a les noves circumstàncies que vagin sorgint. Per exemple, la temàtica de l’habitatge no és competència de la Diputació, però això no vol dir que no hi posem atenció i no ens preocupem de les polítiques d’habitatge per ajudar els ajuntaments a posar recursos en aquesta matèria. 
Els clients de la Diputació són els ajuntaments, que, entre altres coses, ens demanen que els ajudem a millorar la qualitat de vida dels habitants del seu municipi. 
I a partir d’aquí, les polítiques d’ajuda hem de conduir-les a diferents bandes, com l’habitatge —que n’he parlat abans—, la salut pública i l’àrea social, malgrat que és una competència de la Generalitat. 
Una altra línia que cal tenir en compte és la que fa referència a la millora del finançament de cada consistori per respondre a aquelles inversions i despeses totalment necessàries.
Per tant, la Diputació, amb els recursos que rep de l’Estat —i que són bàsicament més del 90 % de les aportacions que donen els gironins i gironines de la nostra demarcació a l’hora de pagar els seus tributs—, és un suport econòmic considerable per contribuir a les necessitats dels ajuntaments. 
Així mateix, hi ha SUMAR, els Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya, per una banda, i el Patronat de Turisme, per l’altra, per tirar endavant les promocions turístiques de la demarcació de Girona, tant les privades com les públiques. 
Tampoc hem d’oblidar el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, per garantir el sanejament i la disponibilitat d’aigua a tots els municipis situats al seu litoral. Una circumstància que, en temps de sequera com la que vam passar darrerament, va ser molt complicat resoldre, però a la vegada absolutament necessari afrontar.
I no podem deixar de banda XALOC, la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, per ajudar els consistoris a recaptar els seus impostos i taxes, o Dipsalut, en les polítiques de salut pública. 
Per tant, com a eix fonamental, les línies estratègiques de la Diputació sempre són les que marquen els ajuntaments.

Com es pot garantir un finançament estable i suficient per als municipis més petits, sovint amb menys recursos?
L’infrafinançament dels municipis és, en general, un dels problemes que tenim, i dels municipis petits en particular, sobretot en els casos en què tenen pocs habitants però una extensió gran del seu terme, fet que comporta uns costos de manteniment de camins molt importants. 
A la Diputació hem creat un fons de cooperació local que té una regla: no té en compte ni el nombre d’habitants ni la superfície del territori, sinó que s’aporta a cada municipi perquè pugui destinar la quantitat que cregui oportuna tant a una inversió com a un manteniment, segons el que sigui necessari.
Hi ha un fons de la Generalitat, que aquest any ha augmentat, però la part dels tributs de l’Estat encarada als municipis petits és molt baixa. Per tant, les diputacions han d’estar capacitades per donar-los el suport suficient, ja que la principal comesa que tenen és ajudar els municipis, especialment els més petits.   

La Diputació ha estat clau en el suport tecnològic i digital als ajuntaments. Quins passos s’estan fent per accelerar la transformació digital?
La Diputació ha ajudat sempre els ajuntaments en aquesta matèria. Quan va arrencar la informàtica, constantment els vam equipar d’eines i de programaris.
Actualment estem fent un pas més en aquells municipis on tenim infraestructures viàries i carreteres, instal·lant-hi fibra òptica.
S’ha de considerar que les carreteres uneixen un punt a un altre, i que la fibra òptica uneix un punt al món. Per tant, hem de procurar que ningú es quedi enrere en aquest sentit, col·laborant amb la Generalitat, concretament amb el CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), per tirar endavant aquesta transformació tecnològica i digital.    

El repte del despoblament rural és especialment present a les comarques de muntanya. Quines polítiques poden revertir aquesta tendència?
El despoblament a vegades ha anat lligat a una manca de recursos en l’àmbit municipal. Per exemple, les infraestructures viàries en el seu moment; però avui, si no hi hagués fibra òptica, pràcticament no hi podria quedar ningú als municipis, ja que la gent no podria estar connectada. Per una banda, els estudiants amb els seus estudis; per l’altra, la gent que treballa, que no es podria comunicar amb el seu lloc de treball. Això com molts altres problemes de contacte i connexió. 
Pel que fa a la política d’habitatge, nosaltres hem d’ajudar els ajuntaments perquè puguin comprar habitatges per tal de poder-los convertir en socials o de lloguer assequible. Concretament i justament perquè la gent es pugui sostenir al territori. 
La Diputació sempre ha d’estar amatent a les necessitats dels municipis, i en aquest cas dels municipis petits. Per mantenir la gent al territori, fa falta tenir unes bones infraestructures digitals i habitatges, sense deixar de banda l’estat de les carreteres i el manteniment dels equipaments. 

Girona és territori de natura i turisme. Com es pot trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i  la preservació del patrimoni natural?
Aquest equilibri i aquesta sostenibilitat dels quals parlem sovint no es concreten en res més que a trobar l’estabilitat entre la cura del medi i la necessitat de creixement que pugui tenir la gent, el comerç, la indústria... Per tant, és evident que sempre s’ha de buscar l’equilibri, fins i tot en l’àmbit turístic. És a dir, no només s’ha d’aconseguir que vingui gent, sinó que s’hi estigui més temps i que faci un turisme molt responsable i respectuós; que a part del turisme de sol i platja i del turisme esportiu, hi hagi un turisme de natura i de patrimoni, d’enoturisme, de les rutes dels vins i dels olis, o també gastronòmic.
Així doncs, la cura per la preservació del patrimoni, de l’espai natural i del conjunt històric dels nostres recursos és important per trobar un equilibri que faci compatibles el manteniment dels espais naturals i la gent que ens ve a veure.

En matèria de transició energètica, què pot fer la Diputació per ajudar els municipis a avançar cap a un model més sostenible?
En aquest sentit, nosaltres tenim l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, amb un pressupost al voltant de 35 milions d’euros i que transfereix subvencions al servei del Medi Ambient per al finançament d’accions per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, planificades prèviament en plans d’acció d’energia sostenible i clima aprovats pels ajuntaments; per millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i reduir la contaminació lumínica, i per millorar l’eficiència energètica d’edificis públics, instal·lacions o equipaments. És la campanya «Del Pla a l’Acció». Per tant, tot això serveix per ajudar a avançar cap a un món més sostenible, més equilibrat, que contamini menys i gasti menys energia, i perquè les energies que consumeixi siguin netes.   
 
Quina relació manté la Diputació amb altres institucions del país i com es poden coordinar millor les polítiques públiques?
Les diputacions sempre tenim una coordinació bona, fins i tot extraordinària, amb els ajuntaments, que són amb qui tenim un compromís. També amb el Govern de la Generalitat, amb el qual hem de mantenir una relació de col·laboració  i confiança, perquè, en definitiva, coordinar també aquestes polítiques públiques amb altres institucions ens ajuda a cohesionar el país i a millorar els municipis.
Per tant, aquesta institució manté sempre una bona comunicació amb altres institucions, sigui la Generalitat de Catalunya, sigui amb les altres diputacions catalanes o amb els consells comarcals, i molt especialment amb els ajuntaments. 

Vostè fa divuit anys que és alcalde de Banyoles. Què ha après d’aquesta experiència que avui aplica en la gestió provincial?
Són dues institucions diferents, tot i que totes dues són locals. A l’Ajuntament se n’aprèn molt, perquè el dia a dia és ferotge, ja que constantment, cada dia, sorgeixen més d’un i més de dos problemes d’habitants que tenen diverses dificultats ciutadanes i que, en un moment determinat, cal atendre i, a la primera línia, resoldre. 
Aquesta és una experiència que tothom hauria de viure. Recordo haver dit més d’una vegada que la persona que es queixa de l’Ajuntament perquè no li soluciona el seu problema hauria de fer l’exercici d’estar-hi una temporada per adonar-se que moltes vegades hi ha afers que des del carrer es veuen fàcils de solucionar i que en realitat no ho són. Per altra banda, a la Diputació hi ha moltíssima feina i, evidentment, és l’ajuntament dels ajuntaments. I en aquest sentit cal dir també que el president no és l’alcalde dels alcaldes, sinó que és un més de l’equip. Però sí que és veritat que la problemàtica que un té com a president és la de trobar la manera d’ajudar els ajuntaments perquè les coses els vagin millor o els puguis donar suport per desenvolupar el seu pla d’inversions o per a alguna urgència determinada que s’hagi originat en un moment donat.  A la Diputació et veus amb molta gent cada dia: ajuntaments, entitats, clubs, associacions... persones que s’han d’atendre, perquè en definitiva també col·laboren a favor de la ciutadania als diferents pobles i ciutats de la demarcació.Per tant, l’ajuntament i la Diputació són dues entitats diferents: una és la primera línia i l’altra és la segona, amb els recursos necessaris per ajudar la primera.
 
Com s’imagina les comarques gironines d’aquí a deu anys i quin paper haurà tingut  la Diputació en aquesta transformació?
Estem en un món molt canviant, en què cada dia apareixen coses noves. Cal reconèixer que avui dia ja tenim la intel·ligència artificial per solucionar moltes qüestions. Tot es modifica i s’innova d’una manera molt ràpida.  Llavors, d’aquí a deu anys només desitjo que hi hagi una societat millor. I també espero que la Diputació de Girona faci millor la nostra societat i que hagi ajudat al progrés de la nostra comunitat, a través dels ajuntaments. Si això és així, segur que hi haurem aportat el nostre gra de sorra.

Quina ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre en la seva trajectòria política?
Aquesta és una pregunta que fa pensar. A vegades has de prendre decisions en situacions complexes. Per exemple, quan una família ha perdut de sobte una persona estimada en un accident i li has de donar la mala notícia, la desgràcia que hagi patit una criatura fent-se molt de mal sense aconseguir salvar-la... Circumstàncies tristes que originen molts maldecaps. Per sort, la gran majoria de les qüestions que es donen a l’ajuntament són positives, tot i que sempre n’hi ha de negatives, d’accidentals o complexes.       

Després de tants anys dedicats a la gestió pública, què el fa desconnectar i trobar l’equilibri personal?
A mi se’m fa difícil desconnectar. Ho faig molt poques vegades, i sentir un alliberament i una tranquil·litat em costa molt i molt de trobar, perquè malgrat que fa molts anys que estic en la gestió pública, sempre he pensat que el que la gent valora és la feina que es fa, i jo haig de dedicar-hi moltes hores perquè el treball surti. I, per tant, són moltes estones de dedicació que dificulten retrobar-me amb un equilibri.  

Fotografies: Òscar J. Carrés