Bruno Pérez, expert en ciberseguretat i pèrit judicial informàtic forense.

’empordanès Bruno Pérez és expert en ciberseguretat i pèrit judicial informàtic forense. Des de la pandèmia, assenyala, el volum de feina que hi ha a l’Alt Empordà i a la província de Girona ha crescut un 300%. És col·laborador en diferents mitjans de comunicació on fa divulgació en ciberseguretat i privadesa, comenta l’actualitat i consciència sobre la importància que té saber-nos protegir, davant l’augment dels delictes perpetrats a través d’Internet.
Les xifres del 2023 del balanç de criminalitat que el Ministeri de l’Interior elabora juntament amb les policies territorials indiquen que en un any s’han interposat 8.555 denúncies per infraccions relacionades amb la ciberdelinqüència, una xifra que suposa un 20,2% més que l’any 2022.
Durant l’any 2023 els delictes perpetrats a través d’Internet (i principalment les estafes informàtiques) van experimentar una pujada considerable a la província gironina, i és una de les modalitats delictives que més ha crescut els últims anys.
El volum de feina que hi ha a l’Alt Empordà i a tota la província de Girona ha crescut un 300%. És una pujada espectacular cada any. Aquesta és la realitat que em trobo dia a dia. Des del 2016 fins a l’actualitat he treballat en 679 casos. Jo ara porto més de 150 casos l’any sense contar les consultes. He tancat el primer trimestre amb 22 casos de més respecte al mateix període de l’any passat. Per exemple aquest hivern hi ha molta gent ara estafada en pàgines web per exemple d’espardenyes que et venen marques cares i te les ofereixen rebaixades. La gent ha caigut molt en aquesta estafa. El meu consell en aquest cas concret seria que es mirin el domini perquè potser l’acaben de crear fa tres mesos. La gent es deixa estafar. El problema el tenim en la immediatesa. Tothom ho vol tot ràpid, fàcil i la vida no és ràpida ni fàcil. Hem perdut la paciència, voler mirar, comprovar i estem en un món en què rellisques a la mínima de canvi. Internet són unes escales humides i veus que pots relliscar, però en comptes d’agafar-te a la barana fots a córrer.

Des del principi de la seva trajectòria ha fet xerrades arreu i a tots els sectors de la població. Són encara ara més necessàries per conscienciar la societat?
Com a forense informàtic sempre arribo tard: el delicte ja ha passat, l’estafa ja ha sigut i te n’adones com amb una petita precaució podries haver evitat una estafa.
Xerrades sempre en faig. Ara n’he fet a Mallorca en torno a tenir, a Sevilla, estic preparant una conferència pels nanos de l’Altem que és un sector molt vulnerable, per explicar-los els perills que hi ha a la xarxa. És perillós per a tothom, i més en sectors vulnerables com aquest. Recordo que en una de les primeres xerrades que havia fet a Figueres parlant d’Internet al principi la gent se’n reia i deien que comprar per Internet i pagar amb la targeta de crèdit no ho farien mai de la vida. En les meves xerrades ofereixo una mica de formació a tothom i ofereixo consells perquè les persones s’empoderin tecnològicament.
Faig col·laboracions a RAC1 i TV3, mai saps si el que dius pots ajudar algú. De vegades ho fas amb consells senzills: Posar el factor de doble verificació als comptes de xarxes socials, posar el doble factor de doble verificació al WhatsApp perquè ara s’estan segrestant. Tenir una política de contrasenyes decents. Si no fas ni uns mínims deures és normal que et fotin la cartera.
Tothom és capaç de buscar un tutorial o si tens un problema de seguretat amb el telèfon buscar algun professional que t’ajudi. Aquí els ajuntaments i altres institucions s’haurien de posar les piles i muntar oficines d’ajuda digital. Hi ha una esquerda digital brutal: Amb la pandèmia tothom s’ha digitalitzat, però ningú sap fer les coses.
Quan faig la xerrada d’empreses, els explico que per atacar una empresa, jo no atacaré l’empresa, sinó que atacaré els fills perquè a través dels seus fills connecto amb la xarxa de casa i a través de la xarxa de casa connecto amb el portàtil del pare i li entro l’empresa i quan faig xerrada dels fills parlo que per entrar a l’empresa dels pares vaig per ells.

Tothom està exposat a un ciberatac ara mateix?
Afecta a tothom i totes les capes de la societat. Ho engloba tot. Abans es pensaven que els hackers atacaven les empreses i ara mateix tots tenim un risc. Ara mateix tenim dues vides: una vida digital i una vida analògica. El que fas a la vida digital t’afecta a l’analògica: t’has comprat unes vambes, t’han estafat a la teva vida digital. L’objectiu del ciberdelinqüent és qualsevol persona.
Jo em trobo amb el cara a cara de la víctima de la tecnologia, d’això no se’n parla, però jo em trobo amb aquests drames cada dia i sé com arriben a afectar les persones. Ara mateix ens trobem amb una societat amb una gran dependència tecnològica, però amb un gran desconeixement tecnològic. En canvi, et trobes un ciberdelinqüent que està molt ben preparat.
Quan estic davant d’una víctima li explico que és molt important no esborrar les evidències, les amenaces, els insults que reps perquè això farà falta més endavant. Explico quin és el procés de l’evidència digital, poder advertir si tens el teu telèfon intervingut o parlo de tècniques que es fan servir per controlar la parella.
Un altre tema són les amenaces, qualsevol persona pot contactar amb tu i d’una manera anònima, et poden insultar i si ets una persona adulta ho pots saber encaixar, però si és una mainada pot ser traumàtic: No saben com afrontar-se perquè no han rebut eines, recursos. A la gent gran els passa igual. Afecta a totes les capes de la societat, fins i tot als gats. Durant la pandèmia en un menjador automàtic per a gats, algú s’hi va connectar i els parava el subministrament i no menjaven en dies o bé els donaven més menjar del compte. A vegades es fan bromes d’aquestes.

També fa formació a la policia internacional, què és el que més els interessa quan traspassa fronteres?
Igualment, faig formació a cossos de policia internacional per exemple a Xile, Argentina, Colòmbia. Exploten de mi la meva experiència el meu dia a dia, els explico casos concrets, com els he resolt, quines eines faig sevir. Per exemple hi ha casos que es resolen de forma senzilla com el cas Susqueda recollint i ordenant dades, preval l’astúcia que puguis tenir. Com et deia els meus orígens són humils, t’has de saber espavilar.

La intervenció de telèfons físics és una de les eines amb què treballa, que en pot explicar?
Aquí es produeixen dues situacions. Una que la persona t’ha donat els codis d’accés i potser l’altra no te’ls dona, perquè la persona no vulgui o perquè estigui morta. Has de seguir tècniques per accedir al telèfon, però no és fàcil perquè els fabricants ho posen difícil, ja que s’ha de preservar la intimitat i protegir a l’usuari, però la meva missió és trencar aquesta protecció. A partir d’aquí accedir a la zona de memòria, no miro el que es veu sinó que accediré al que no es veu, tota aquesta informació que s’esborra. A partir d’aquí cal analitzar tota aquesta megainformació que hi ha. Un telèfon mòbil té molts de sensors, un sensor Bluetooth, sensor de wifi que sense voler es connecta a les wifis, jo veure el registre de les wifis que s’ha connectat m’ofereix informació d’on ha estat la persona. Quan fas una fotografia deixa la ubicació d’on s’ha fet la fotografia. Les trucades que has fet, rebut, que has esborrat, els SMS que reps del banc, d’altres serveis, les pàgines web que visites, miro aplicacions de compra, si tens Netflix veig quines sèries mires, les ubicacions, per on vas, per les fotos, idees tendències sexuals no sexuals, que t’agrada que no t’agrada. I és espectacular les dades mèdiques que et dona un telèfon. Quants passos fas al dia, si corres o no, per exemple.

Encara poca gent es dedica a aquest món?
No, hi ha molta gent. En el món de la ciberseguretat surten noves generacions més bones, més preparades. Ha d’haver-hi aprenentatge constant perquè la tecnologia canvia d’avui per a demà. Quan dono formacions a policies internacionals per exemple de com analitzar bases de dades de WhatsApp, quan acabo la xerrada els dic que això que acabo d’explicar és com el conte de la ventafocs: avui a les dotze de la nit quan toquin les campanes pot haver canviat perquè els de WhatsApp fan un canvi a les estructures de les bases de dades i has de tornar a començar. Treballar en ciberseguretat és una dedicació constant has de ser un apassionat del tema sinó estàs cremat. La ciberseguretat és un món que reclama molts professionals, però de la mateixa manera que demana molt, però expulsa molts. És un dels sectors que més baixes laborals té pel nivell d’estrès, per la responsabilitat que comporta. Hi ha molta gent que no està aguantant aquesta pressió.
En casos mediàtics com el cas Jubany que va ajudar a desencallar comporta també moments de molta satisfacció.
La satisfacció és bona sempre que veus que pots ajudar sobretot en l’àmbit judicial. Quan portes una prova de càrrec i gràcies a això el jutge dicta una sentència, pot ser algun cas senzill, o casos d’abusos a menors, violència de gènere sobretot. Ara per exemple estic en un cas que hem de demostrar que aquesta persona està patint un assetjament constant per part de l’exparella. Tota aquesta informació s’ha de recollir, demostrar i també que hi ha hagut continuïtat en el temps, perquè el jutge ho vegi i la clienta ho visualitza. Quan veus que els casos després de la teva declaració es resolen dona molta satisfacció. En el cas de l’Helena Jubany. Quan faltaven 12 hores per prescriure un delicte de vint anys, gràcies al meu informe, van imputar una persona i continua la partida. En ciberseguretat valors com la paciència i la constància són els que realment et fan arribar a l’èxit.

Què el va moure a decantar-se pel món de la ciberseguretat?
El que m’ha mogut tota la vida en tot el que he fet és ajudar la gent, en l’àmbit social, primer fent activitats a Castelló d’Empúries, amb els medievals, els templers, durant la Setmana Santa. Amb la feina que tinc realment ajudo. De vegades m’aparto del focus mediàtic, perquè em treia molt temps i jo ajudo solucionant casos, la feina s’acumula molt perquè s’ha multiplicat molt d’un any a l’altre com comentàvem.

Una part important del seu activisme cultural són els muntatges amb espelmes?
Sí. Ara en faré una el 3 de maig a l’església de Sant Pere perquè Càritas fa cinquanta anys. L’últim cop va ser per Tot Sants al cementiri de Figueres. M’agrada molt fer aquests muntatges. No té res a veure una cosa amb l’altra, però a mi m’equilibrava molt en el seu moment. Eren els meus principis, jo ho passava molt malament perquè tots els començaments són durs, no n’acabes mai d’aprendre i encara que et trobis 400 vegades imatges d’agressions a menors o pornografia infantil, t’impacta, és diferent perquè tens veterania, però impacta igual. Al principi a mi em tocava molt tot això que anava trobant i necessitava aquesta vàlvula d’escapament. Les espelmes m’ajudaven molt, primer per recordar qui ets i d’on vens. Aquests muntatges són molt sacrificats: hi ha una preparació a darrere, una part física dura, la càrrega per posar les espelmes: una a una, a mi això em fa recordar els principis bàsics: tot a la vida és pas a pas, una a una les espelmes s’encenen i s’apaguen una a una, es recullen una a una. La gent vol agafar i tenir-ho fet, es vol saltar processos i la vida no va així. Estar de genoll i de quatre potes a terra posant les espelmes et fa recordar els orígens, que vens de picar pedra.

Com definiria la seva feina?
Amb el forense Narcís Bardalet ho parlem moltes vegades, que ell com a forense anatòmic analitza el cos, però l’informàtic forense, jo, analitzo l’ànima. Entro a l’ànima de la persona amb les seves pors, temors, dubtes. Ficar-te al cap d’algú et fa adonar que pots arribar a conèixer gent molt malalta, arribes a veure coses molt rares, de vegades et toca sentir esbroncades, crits i tot això altera. En imatges veus coses sense voler que prefereixes no haver vist.

Hem parlat molt de rapidesa i immediatesa, com veu tot això aplicat al periodisme després de l’experiència que té?
Ara estic essent portada els últims dies de diaris madrilenys amb el tema del hacker del tsunami democràtic, i pixen fóra de test. Publiquen notícies i a mi no m’ha trucat ningú per contrastar la informació i m’estic assabentant tots pels diaris, que sóc el hacker català i que estic investigant pel tsunami per haver fet escoltes actives. Hi ha una part que et fa riure i una altra que em recorda quan vaig ser designat com a director general d’Administració Electrònica i Societat Digital del Govern d’Aragó. Vaig ser destituït 12 hores després de ser nomenat. Es va dir que havia participat en actes catalanistes, però el motiu real és que anava a fer neteja, a lluitar contra la corrupció. No es contrasta la informació i anem a un món duríssim perquè tota la informació que ens vingui estarà falsejada, serà fake tot, una notícia falsa ara es munta en res i ja arribat a la persona, després si es vol interessar si és veritat o no és una altra cosa. La intel·ligència artificial ho posa fàcil.
El món el periodisme són empreses que han de donar resultats i aquí és on hi ha aquesta línia duríssima moltes vegades es traspassa per interessos. Has de veure l’editorial del mitjà, quina tendència té i cap a on va. A banda, en el món digital tens la immediatesa, per exemple quan va haver-hi allò dels terratrèmols a Palma tothom era expert en sismologia, tothom s’atrevia a parlar d’això. A mi quan han matat una persona i em donen un telèfon i em diuen que ha passat i dic doncs no ho sé perquè ho haig de verificar tot. Recordem sempre que les dades són ininterpretables sense conèixer el context.