Antoni Escudero

Antoni Escudero és una figura clau en el desenvolupament del Gran Jonquera, un dels centres comercials més importants del sud d’Europa. Amb una trajectòria que comença amb la modesta obertura d’un supermercat als anys vuitanta, el seu esperit emprenedor ha convertit la seva visió en un imperi comercial que atreu milions de visitants cada any. Conegut no només pel seu èxit en el món del comerç, sinó també per la seva implicació en altres àmbits com el del futbol, la seva capacitat per anticipar-se als canvis del mercat i adaptar-se a les necessitats dels consumidors ha estat fonamental en el seu èxit. 
En aquesta entrevista, Escudero ens parla del seu viatge personal i professional, dels reptes i les oportunitats que ha trobat pel camí, així com de la seva visió sobre el futur del comerç i la seva experiència com a líder empresarial.

Com definiria el seu viatge empresarial des de l’obertura del primer supermercat fins a la creació del Gran Jonquera? Quins han estat els moments clau?
Un camí de molt d’esforç, de moltes hores treballant, sense dies de festa ni vacances, de molta constància. Treballant les dues famílies: el meu germà, la meva cunyada, la meva dona i jo. El nostre lema sempre ha estat treballar, treballar i treballar.Per arribar on som ara, hem hagut de fer molts sacrificis, deixant de banda l’oci i dedicar-nos plenament a la feina.
Alguns ens pregunten, si la sort ha tingut alguna cosa a veure amb l’èxit i, jo sempre responc que la sort se la busca un mateix. Nosaltres l’hem buscat i l’hem trobat amb molta dedicació i essent estratega. 
Els moments claus a la nostra història, el primer sens dubte, va ser al 4 d’agost de 1984, quan vam obrir la nostra primera botiga de 150 metres quadrats al carrer Major de la Jonquera. Aquí va començar tot. Després el 1990 quan vam obrir el primer supermercat, ja que va ser l’inici de ser propietaris d’establiments comercials més grans. Llavors el 16 de maig de 2013 amb l’obertura del centre comercial Gran Jonquera, va ser el gir total de passar de funcionar com una empresa familiar a treballar més com a gran empresa. Tot i que som una gran empresa amb els propietaris sempre al darrere.

Què el va impulsar a veure oportunitats a la frontera de la Jonquera, en un moment en què molts potser no hi veien potencial?
Quan el 1992 es van abolir les duanes, a causa de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, jo vaig aparèixer en un reportatge del programa 30 minuts de TV3, dient que La Jonquera mai perdria l’essència perquè era un municipi transfronterer, de pas pels turistes estrangers que volien arribar a Espanya. Per tant, tot i que no hi hagués duana, continuaria havent-hi moviment comercial.
I així ha estat, sobretot els francesos han seguit comprant i veient la Jonquera com una oportunitat per trobar tot tipus de productes més econòmics que al seu país.

La seva família ha estat part integrant del creixement del negoci. Quin ha estat el paper de la família en l’èxit d’aquest projecte?
Bé, el meu germà Abel, la meva cunyada Sisa, la meva dona Cati i jo vam ser els fundadors d’aquesta empresa familiar. De fet sense la meva cunyada ni la meva dona no hagués estat possible, perquè elles van ser qui el principi de crear el negoci, s’hi dedicaven plenament, ja que el meu germà i jo vam continuar les nostres feines: ell de guàrdia civil i jo com a treballador d’una agència de duanes.
Ho vam fer així, perquè a l’inici d’un projecte mai saps si et funcionarà o no, i vam voler provar sense abandonar les feines que teníem segures i que ens aportaven un sou cada mes. Tot i així, cada tarda tant l’Abel com jo estàvem treballant a la botiga. 
La botiga va funcionar tant bé, que el 1990, amb l’obertura d’Euromercat ja ens vam dedicar plenament a l’empresa familiar. Actualment, els nostres fills són claus en tot això, ja que per sort tant els meus nebots (els fills de l’Abel i la Sisa) com els meus fills, segueixen el negoci i són el futur. El meu nebot Abel gestiona les finances de l’empresa familiar, l’altre  nebot meu, en Javi gestiona els supermercats i prepara l’obertura del quart local. El meu fill Toni dirigeix el centre comercial Gran Jonquera i per tant, ha gestionat les obres de l’ampliació i, la meva filla Ana administra un dels nostres estancs i està dintre de la gestió de l’empresa.

Com aconsegueix mantenir l’equilibri entre el creixement empresarial i les arrels familiars en un entorn tan competitiu com el del comerç fronterer?
En definitiva, és conèixer el teu públic, que en el nostre cas principalment és el francès, escoltar-lo molt per saber quines són les seves necessitats, què li agrada, què busca en els nostres establiments i oferir-ho. Tant en els nostres supermercats com els restaurants i els bufets, després de 40 anys sabem molt bé el que busquen els francesos, el que els agrada.
No obstant, amb el Gran Jonquera no és només escoltar el francès, sinó també el català, el públic d’aquí. Per poder ampliar el centre vam haver d’elaborar una anàlisi molt important a través d’enquestes i estudis, per tal de conèixer els gustos dels nostres clients i així crear una oferta de moda adaptada a aquests.

Després de l’ampliació del Gran Jonquera, quins són els seus plans de futur? Té noves idees o projectes en ment per continuar innovant en aquest sector?
De moment volem madurar tot aquest projecte de l’ampliació del Gran Jonquera, que ha estat un treball molt dur de quatre anys. Pensem que ens hem de parar una mica.

Com veu l’evolució del comerç en els pròxims 10 anys, especialment amb l’impacte del comerç electrònic?El comerç electrònic és molt important i forma part de les nostres vides, però tot i així, el públic vol tocar, remenar, provar-se, passejar per les botigues, tenir contacte amb la gent i vida social. La cultura llatina és molt de contacte, necessitem veure’ns i parlar amb altres persones. Una característica molt pròpia nostra que la tecnologia mai substituirà. Evidentment, que les empreses de moda han de donar aquesta opció, però sense abolir les seves botigues físiques.

La seva implicació en el Futbol Club Barcelona demostra un interès per àmbits més enllà del comerç. Què significa per a vostè formar part de la junta directiva d’una institució tan rellevant?
Per mi és un honor. De fet fins que no vaig entrar a formar part de la junta directiva del Barça amb el president Joan Laporta, no vaig conèixer realment tot el que movia el club. És un moviment indescriptible que belluga moltes passions, uneix a moltes persones i és mundial. Allà on vas el Barça és conegut.

Com gestiona la pressió d’administrar negocis tan grans i d’assumir responsabilitats en diverses àrees, des de comerç fins a l’esport?
La veritat és que amb la direcció dels meus fills, dels meus nebots i la col·laboració de persones de confiança, vaig molt més tranquil i tinc temps per poder dedicar-me a altres temes que no són l’empresa familiar. Tot i que sempre estic el peu del canó, puc delegar més que al principi de crear l’empresa i això em permet assumir altres responsabilitats de l’àmbit associatiu, com és la presidència de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona i la vicepresidència de l’àrea social del Barça.

Com afecta el model de negoci de centres comercials a les petites ciutats properes, com Figueres? Creu que és possible establir un equilibri entre el desenvolupament dels grans centres i el comerç local?
Des del meu punt de vista, considero que tot projecte suma i quan més oferta hi hagi més gent vindrà a les nostres contrades i més moviment hi haurà. La competència crea mercat.
Evidentment, que és possible establir un equilibri entre el desenvolupament dels grans centres i el comerç local. Els centres comercials al final ofereixen un tipus de comerç molt específic amb marques que majoritàriament actuen com a multinacionals. En canvi, el comerç local són productes que s’han de diferenciar dels altres i que són propis de la comarca o del territori on es troben.
En una societat en què el producte sostenible és tant important, el comerç local és bàsic per promocionar-lo.

Després de molts anys de lideratge empresarial, quina creu que és la clau per mantenir-se competitiu i rellevant en un mercat en constant canvi?
Considero que és molt important ser estratega, observar molt la competència i adaptar-se els canvis amb facilitat i de forma ràpida. Actuar i executar de forma ràpida. I com sempre dic, si una cosa et funciona no ho canviïs.

Què diria que és el major repte personal que ha hagut d’afrontar al llarg de la seva carrera i com ho ha superat?
La mort dels meus pares i del meu germà. La mort dels meus pares perquè eren el meu pilar familiar, els meus orígens i qui em va ensenyar els valors que sempre he mantingut. I el meu germà perquè fa 24 anys el càncer va acabar amb la seva vida essent encara jove, amb una vida i una família per davant.

Un altre projecte que podria veure la llum en un futur proper és la Sala Edison de Figueres, un espai amb molta història a la ciutat. Com van les negociacions per tirar endavant aquest projecte? Quina importància té per a vostè la creació d’aquest nou espai i quina aportació creu que farà a Figueres i al seu entorn?
Les negociacions estan avançant el seu ritme, tot i que no és un projecte fàcil. Sembla ser que el govern de Figueres actual té moltes ganes que aquest projecte tiri endavant i és molt positiu per a què les negociacions siguin fructíferes.
Tot nou projecte per Figueres és positiu, ja que la ciutat necessita una embranzida i sigui aquest o un altre projecte serà fonamental pel futur de la ciutat i per a què torni a ser una vila capdavantera de les comarques gironines.

Si hagués de donar un consell a joves emprenedors que volen iniciar un negoci en entorns tan complexos com el de la Jonquera, quin seria?
El consell seria que han d’estar disposats a fer molts sacrificis i sobretot a passar el negoci per davant de tot. Els primers anys d’un negoci són molt durs amb una dedicació plena, deixant de banda l’oci i a vegades la família.