Agustí Badosa

Conversem amb Agustí Badosa, recentment investit com a president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Badosa va assumir la presidència el passat 17 de juliol a partir de la reedició del pacte de gestió entre Junts i PSC. Entre els afers de més rellevància pel que fa a l’actualitat i el desenvolupament de la comarca, enraonem amb el president sobre els objectius que s’estableixen en aquesta legislatura, el paper del Consell en la problemàtica dels incendis i la conveniència d’un model
turístic de qualitat, entre altres.

A grans trets, quines són les principals directrius de govern del Consell Comarcal i quins objectius intentarà assolir en aquesta legislatura?
D’entrada, tinguem en compte que en els Consells Comarcals, les nostres competències venen molt derivades de les transferències, per dir-ho d’alguna manera, o d’una mica de
les directrius que ens posen a la Generalitat. No és com els ajuntaments, que tenim totes les competències i, per tant, no les podem desenvolupar. Aquí es tracta d’una qüestió de
continuïtat, com per exemple, en termes de benestar social que, des del nostre punt de vista, tenim complexitats importants pel que fa a donar suport a tots els nostres ciutadans.
Benestar Social seguirà una línia molt potent, com en les anteriors legislatures. 
Per donar solucions a aquests ciutadans tenim al davant un gran tema que és el de medi ambient. En termes de medi ambient tenim tota la de gestió de residus, que això ja ho tractem des de fa temps, i també tenim delegacions pròpiament dels mateixos ajuntaments de la comarca. Aquí, cada vegada més, i això ha sortit fa pocs dies a premsa, és important que a tota Catalunya augmentem el percentatge de residus selectiu, que cada vegada se separen més convenientment. També tenim la problemàtica del canvi climàtic, tot el tema de les energies renovables, pel que fa també a dintre de les nostres instal·lacions, tant en els edificis propis del Consell Comarcal com en les mateixes instal·lacions del centre de tractament de residus.
Tenim un projecte aprovat que ve d’una subvenció de la mateixa Generalitat, en el qual engegarem una implantació de plaques fotovoltaiques per fer un autoconsum. A més, comptem amb el famós tema de l’ordenament de saquera, en relació amb el cicle de l’aigua. Això és una cosa que amb la qüestió de la depuració ja s’abasteix en la legislatura anterior, on havíem fet les primeres passes perquè se’ns transferís una mica l’execució de determinades obres quant a estacions de depuració. Això ho portarem en marxa perquè som, torno a dir, una comarca molt complexa... i aquí tenim pendent, jo et diria, l’ordre de 40 o 50 depuradores, encara que siguin petites, ja que hi ha molts nuclis petits de la comarca... i sobretot el tema d’abastament, que en aquests moments està apareixent perquè amb la poca pluviometria que tenim a la comarca hi ha manca d’aigua.
Com es compaginen les tasques d’alcalde amb les funcions de la presidència del Consell Comarcal?
Jo crec que hi ha suficient experiència amb altres presidents i presidentes de Consell Comarcal. L’estructura que tens al Consell Comarcal, que és una estructura molt més àmplia, amb diverses i diversos tècnics diferents, et facilita aquesta gestió. En canvi, la dels ajuntaments, que la majoria som petits d’aquí a la comarca, t’hi has d’implicar molt més, inclús a nivells que segurament no tocaria. Es podria dir que es pot compaginar bé, sempre que tinguis estructures adequades, tant per una banda com per l’altra.

Quin paper pot desenvolupar el Consell Comarcal per a pal·liar els efectes de l’incendi de Portbou i Colera d’aquest mes d’agost?
Amb el tema de l’incendi en aquest cas concret, com ha sigut, malauradament, amb altres incendis que hem tingut a la comarca, primerament hem posat una disposició a un centre
de comandament, que en definitiva és on a través de l’ajuntament comptem amb mossos, agents rurals i altres cossos de seguretat. Nosaltres ens hem posat a disposició i hem estat al costat, sobretot, dels municipis afectats que són ajuntaments de la comarca. Aquest ha sigut una mica el nostre paper. 
Vàrem fer alguna actuació en el cas de transports de persones, perquè els mateixos mossos tenien molt present que en el 2012, ja fa onze anys, s’havia fet una acció similar i ens ho van demanar concretament el dissabte: fer un parell d’accions de transport de persones que estaven a Llançà, que volien anar a Colera, després a Portbou i al revés. Ja que estem acostumats en manegar transport escolar al llarg de l’any, les empreses que ens fan aquest tipus de transports ensvan posar a disposició.

I per prevenir-ne i evitar-ne de nous, què podeu fer?
En l’àmbit de prevenció, aquest és un tema que està molt en mans dels ajuntaments i que d’alguna manera nosaltres també hi col·laborem. Pel que fa a subvencions no els hi podem donar directament nosaltres, sinó que ha de ser a través de la Generalitat, però sí que com que tenim una àrea de prevenció civil, aquí, al Consell Comarcal, i en aquest cas hi ha un tècnic especialista, nosaltres estem fent un seguiment perquè els diferents municipis, tinguin preparades aquestes famoses franges de protecció i facin les tasques preventives que tots hauríem de fer en el sentit més ampli de la paraula, i en particular en els incendis. Jo crec que malauradament els municipis som molt conscients d’això, i aquestes tasques preventives, sobretot d’aquestes franges de protecció per a temes d’incendis, s’han fet i han aparegut altres temes de gestió forestal. També diria que ens ha sorprès que determinats propietaris o ajuntaments, amb gent que tenen remats, que són remats inclús en transhumància, ja han fet una determinada gestió, amb la qual aquest incendi ha abastat o ha sigut menys virulent del que podia haver sigut si no s’hagués fet aquest tipus de gestió.

De quin model econòmic és partidari per la nostra comarca i quins sectors creu que l’han de liderar? Com s’atreu el talent i l’emprenedoria a l’Alt Empordà?
És molt difícil fer canvis de models econòmics de manera immediata, d’avui per a demà. Aquí, comptem amb el tema turístic que per nosaltres és una qüestió molt important: es representa en l’àmbit de producte interior brut de l’ordre de 20%, que és dels percentatges més alts pel que fa a les comarques de Catalunya. Estem intentant que aquest model, el que s’entenia de sou i platja, es vagi convertint cada vegada més en un model turístic més sostenible, que es focalitzi més en buscar experiències en la comarca, de tots aquests valors que tenim a escala comarcal. Des de Patrimoni, Medi Ambient i diferents punts de vista, creiem que el turista que ve aquí hauria de buscar més aquest tipus de coses.
Aquest matí llegia un article d’un diari de la província, que parlava de models que han tingut molt d’èxit, i ara em remeto a Illes Balears, amb una sobreexplotació de manera massiva. Jo crec que a escala comarcal hauríem de fugir d’això, perquè no sé si moriríem d’èxit, però sí que moriríem en un sentit turístic. Hauríem d’anar canviant a un model de més qualitat, però no és un tema fàcil. Aquí, el sector turístic, jo crec que és molt conscient d’això. Des del Consell Comarcal, amb la part que podem incidir sobretot en qüestió de promoció turística, també ho fem, juntament amb acords que tenim amb el Consell Comarcal de Baix Empordà, el mateix Patronat de Turisme, l’Associació d’Empordà Turisme... Tots plegats anem incidint a buscar models que, en definitiva, al sector privat els doni potser més rendibilitat sense buscar tant els números, però amb un nivell de qualitat més alt i, per tant, segurament tindrem la mateixa rendibilitat. Per tant, aquesta seria una mica la intenció. Torno a dir que no és fàcil, en aquesta legislatura entre tots els sectors haurem de continuar treballant per buscar aquests models.

Com es pot treballar per fer aquests models de turisme més sostenibles, ecològics i equilibrats?
Jo crec que s’ha d’atacar des de diferents vessants. Com a consell comarcal, nosaltres ja intentem amb les nostres competències, optar per projectes, inclús transfronterers, que
hem acabat de fer o que estem acabant de rematar: projectes de carrils bici, projectes de posar en valor el patrimoni a través d’eines cada vegada molt més digitals... Hem fet una
xarxa de monuments, la majoria d’ells, religiosos i no religiosos, són patrimonials. Nosaltres treballem per a realçar-ho, digitalitzant-ho i fent-ho accessible per als cicloturistes o la gent que va a peu a través de les APPs que tenen a la seva disponibilitat, amb codis QRs i altres. En la majoria dels casos, especialment pel que fa als edificis més religiosos que els tenim tancats per temes de vandalisme o furs, això incentiva a fer-los més accessibles. 
El sector del vi, un sector més primari, té un pes molt important. Estem treballant conjuntament per fer valdre el producte propi i alhora realitzar rutes del vi que d’alguna manera connectin tant amb la part litoral com amb la part més d’interior, de tal manera que això serveixi per oferir noves experiències que estiguin a l’abast d’aquest tipus de turisme. És a dir, treballar cada vegada de manera molt més oberta, amb diferents productes i recursos diversos i que cada vegada la comarca sigui vista com una comarca, no com un lloc únicament de sol i platja. Tenim molta riquesa local i l’hem de fer aflorar.

Pensa que la xarxa de transport públic intracomarcal és prou eficient? Com pretenen optimitzar-lo?
Per descomptat que no. Som una comarca amb molts municipis, però a la vegada el que és la part interior respecte a la litoral són mons totalment diferents. Amb l’anterior legislatura i la Generalitat ja ens vam reunir amb la intenció d’intentar millorar aquesta xarxa de transport públic, però estem molts anys lluny del que tots voldríem que fos una xarxa que ens permetés que el transport privat no fos tan massiu i que les nostres carreteres i les capacitats que tenim a la comarca ens permetessin fer-ho més àgil. És un repte que tenim al davant i que treballarem perquè no sigui difícil trobar-hi solucions.

Com pot treballar i lluitar per la igualtat de gènere, el Consell Comarcal? Quines mesures es poden promoure?
Nosaltres tenim una conselleria dedicada exclusivament a això. Dintre de benestar social hi trobem els vessants d’igualtat i feminisme, i d’alguna manera, les directrius que ens venen de la Generalitat ens les fem nostres: aprovem mocions, convenis i tot el que fa falta. És una qüestió amb la qual creiem des de legislatures anteriors. Nosaltres ens sentim molt còmodes i és quelcom que continuarem empenyent perquè sigui així.